Somriu, sembla que és molt feliç. Supose que recorda els seus dies en les muntanyes.
Santiago de Compostela. M'agrada eixa lletra tan cursiva, tan lligada, tan fina...
Dues cullerades de sucre "moreno" i mitja de mel. Dues voltes a la dreta, cinc a l'esquera.
ClinClinClin.
Un parell de llibres, una manta fina per llevar-la en mig del somni.
El so suau d'una guitarra, més tard, d'un piano.
Mil pensaments que pensar.
És un plaer tornar a veure't, Insomi.
1 comentari:
Oh! Quin canvi de look! Personalment m'agradava més abans... M'encanta com descrius! Sempre t'ho he dit (sempre és molt poc temps) però és que et llueixes
Publica un comentari a l'entrada