Bum, tin, tin.
Els arbres ballen al so d'un lent vals, mentre les seues fulles brillen amb dolça delicadesa.
I ens diuen adéu, amb un fi somriure, deixant un efecte melancòlic al teu cor.
Elles riuen, i tu, sospires
i plores.
Ens veurem a la propera primavera. |
1 comentari:
...e que passàs ma vida en dorment.
T'estime.
Publica un comentari a l'entrada