Escac i mat

I el sol ens visità, aquell matí amb regust a petons passats.
El llit estava fred, feia hores que el hores que el sol deuria haver eixit, però, l'embús de núvols li impedia arribar puntual a la nostra cita.
Una arítmica gota que saltava la teulada m'ajudava a no perdre el compàs del temps, a no allunyar-me de la realitat del meu somni. I el teu cos, des del reflex de la finestra, m'incitava a fer-ho, a trencar l'estret pas entre el desig i la bogeria.


-Ahir, sí. Avui, no. Tic tac, tic tac. No ho sé, no ho sóc.
-Sols un moment, tal volta deu. L'eternitat és massa curta.
-L'eternitat ja ha passat. Som massa vells...
-I massa joves...


Sota el teu llit, una dotzena d'ampolles buides, les meves sabates, un grapat d'il·lusions i somnis estranys, i un tauler d'escacs amb una partida sense final.

1 comentari:

Pau ha dit...

Si ja és estrany que vegis l'entrada 6 mesos després, també té dret a ser-ho que jo vegi que m'has contestat el dia 21 de Setembre, dia mundial de la Pau.

Haha. Suposo que no t'agrada la rutina, què estas fent ara? Per cert, m'agrada molt com escrius i adoro el Valencià. M'agrada molt, tot i que prefereixo el Balear.

Sort :)