Un sospir s'escapa entre les teues dent blanques i,
creatiu, imita a una bola de fum que es dispersa a la nit del dia.
Et recol·loques la bufanda de llana, i em somrius.
És cert, fa fred i no m'havia adonat.
Busques a les butxaques del teu pantaló un cigarret,
i de sobte, una llum t'il·lumina el rostre que el vent
s'encarrega d'apagar.
I la teva presència,
vola lluny amb les fulles seques i cremades del vent.
Fred siberià, t'estime.
1 comentari:
Molt ben escrit. M'ha agradat.
Publica un comentari a l'entrada