Un sospir s'escapa entre les teues dent blanques i,
 creatiu, imita a una bola de fum que es dispersa a la nit del dia.
Et recol·loques la bufanda de llana, i em somrius. 
És cert, fa fred i no m'havia adonat.
Busques a les butxaques del teu pantaló un cigarret,
i de sobte, una llum t'il·lumina el rostre que el vent  
s'encarrega d'apagar.
I la teva presència,
 vola lluny amb les fulles seques i cremades del vent.





Fred siberià, t'estime.

1 comentari:

Jpmerch ha dit...

Molt ben escrit. M'ha agradat.