Un sospir s'escapa entre les teues dent blanques i,

 creatiu, imita a una bola de fum que es dispersa a la nit del dia.

Et recol·loques la bufanda de llana, i em somrius. 

És cert, fa fred i no m'havia adonat.

Busques a les butxaques del teu pantaló un cigarret,

i de sobte, una llum t'il·lumina el rostre que el vent  

s'encarrega d'apagar.

I la teva presència,

 vola lluny amb les fulles seques i cremades del vent.

Fred siberià, t'estime.