divendres, 10 de desembre de 2010

Estimada Àfrica:

Avui ha plogut, però no una pluja normal i corrient (i no per això avorrida), ha caigut del cel eixe aiguaneu que tant t'emociona.
Les finestres encara estan enteleades i les gotes juguen, divertides, fent curses cap a la seva perdició. Què estúpides! Corren cap la vora del vidre, oblidant gaudir del trajecte, amb la vista fixa a la fi. Com em recorden a les Noves Generacions! Amb tanta pressa per créixer, per oblidar eixa infància i innocència tan divina i que ells tant odien.
Recordes quan, mullades per la pluja, corríem pels deserts carrers, recollint caragols, rient, somiant, jugant amb les nostres vides?

Fa més d'una setmana que vas marxar a aquest fred i sòrdid lloc, i no hi ha momenten què la meva ment no s'acorde, inconscientment, de tu.
Necessite que em respongues, saber de tu.




Et recorda,
La teua mullada i freda amiga.




2 comentaris:

Aquelles que parlen de fets ha dit...

Com sempre,em quede sense alè al llegir quelcom teu, cada dia et superes, en cada escrit em sorprens més.

Força per continuar escrivint! :)

Laura ha dit...

Que bonito, que precioso ; como siempre, o aun mejor , aunque eso no hace falta que te lo diga. :D