Diumenge, 19 de desembre de 2010

Estimada Àfrica:

Avui no ha plogut, malgrat que el cel ha estat tota la vesprada plé de núvols i amb el vent udolant, semblava que hagués decidit solidaritzar-se amb el meu cor.

Encara no m'he secat de la pluja i de les llágrimes de la setmana passada, i no perquè no haja tingut temps, sinó perquè ho trobava de poc sentit ja que em tornava a mullar al vore, cada matí, buida la bustía, al vore que no m'havies respost.
No tracte de fer-te sentir malament, intente que comprengues com em sent... Buida, sola, freda... Necessite tornar a riure, a viure, a ser lliure.

Sigam sincers, necessite oblidar-te.


Et recorda?
La teva boja i hipòcrita amiga.