Amb un riure estrany em mirà fixament.
-Es per a tu- va dir amb una veu estranya com d'un petit floc de neu, mentre m'oferia un paquet de mesures massa grans per a la seua veu.
Vaig desembolicar aquell paquet, amb entusiasme infantil. Cintes vermelles, dorades, verdes i un arc de Sant Martí van reptar pel terra i colonitzaren les velles cantonades habitades per petits monstrets amb aspecte de pilotes de pèl. Un gran llibre va aparèixer a les meues mans, un vell diccionari de nova edició.
No vaig poder evitar riure. Ella va riure.
-No saps com utilitzar-ho, veritat?- em preguntà mentre es desfeia d'un dels petits monstres que tractava de enfilar-se pel tacó de la seua sabata negra.
-No- confessí.
De sobte, amb un moviment de mans, va materialitzar un gran perol d'aigua bullint. S'apropà a mi com un bes que flota per l'aire, i m'agafà el llibret. El va sacsejar damunt el perol i, lletres de totes les mides, punts, comes, exclamacions, preguntes, diàlegs i silencis, van caure dins del perol com una pluja de tardor.
-Espera uns 5 minuts. Després, bon profit.
I va desaparèixer com va arribar, amb un pestanyeig i un fred sobtat a l'habitació.
Uns minuts després vaig engolir aquella aigua bullint, cremant-me la llengua, despertant una gola resseca de converses de problemes i malestars inexistents.
Els seus cabells van decidir quedar-se a la meua habitació. |
Tanca els ulls que jo et vigilo des d'aquí.
1 comentari:
Bon any noia :D Espero que aquesta sopa de lletres t'hagi donat ganes de escriure més sovint. Que m'encanta :D
Publica un comentari a l'entrada